DEMOCRÀCIA? LLIBERTAT?

CASTELLÀ

El fet de prohibir la 37 edició de la trobada de Colla Castellera a Manrresa, Catalunya, em va fer sentir un sentiment de rebuig cap al govern espanyol per atemptar contra la llibertat d’expressió dels pobles i atemptar contra el resguard d’una les manifestacions culturals molt important transmesa de generació en generació des de l’època medieval a Europa i Amèrica Llatina. Aquest tipus de prohibicions em refresca la memòria de l’època dictatorial de Franco 1939 i anant més enllà al segle XIV, el decret de Nova Planta per Felip V que va prohibir el català, la seva cultura i la seva identitat a Catalunya. I, travessant l’atlàntic al Perú, després de la mort de Túpac Amaru, la prohibició de l’ús de tota peça i llengua nativa diferent a la dels invasors, és a dir la corona espanyola. La situació actual que vivim ens convida a pensar, a reaccionar i continuar treballant per a prevenir el despropòsit d’aquestes actuacions polítiques basades en els prejudicis històrics, lingüístics, religiosos, culturals i nacionals que justifiquen subtilment la separació total i obligatòria entre les diferents persones amb la finalitat de no perdre la identitat pròpia obrint així la porta de les institucions públiques a la xenofòbia i el racisme. Les pràctiques polítiques, usos, manipulació i discursos polítics que perjudiquen la imatge i funcionament de les institucions catalanes de manera autoritària no és una altra cosa que el cinisme polític que l’estat vol exercir sobre el poble català que defensa el seu dret a l’autodeterminació. Així mateix, al no ocupar-se dels problemes reals de gent comuna que vivim a Catalunya ens revela la desafecció política existent i que ha fet augmentar el suport, d’una gran part de la població, a l’extrema dreta. I no és la cultura tradicional ni la identitat dels països catalans el responsable de tenir dins de les institucions públiques de l’estat el pensament i actes de l’odi versus a l’altre, sinó el seu propi actuar del govern espanyol. Aquest resultat electoral solament ens demostra que, l’exemple d’autoritarisme i repressió cap al poble català ha servit d’exemple a les forces polítiques populistes com VOX anar sumant cada dia més seguidors. El preocupant és que s’ha convertit en la tercera força política a Espanya. El seu discurs ha trobat a un altre enemic, perquè el discurs de l’independentisme català ho ha deixat als partits que arrosseguen un concepte de democràcia malalt, ja que ells han trobat un enemic fàcil d’abatre, algú a qui poden assenyalar i desvaloritzar com a ésser humà i que és el més vulnerable: les persones immigrants, i si deixem que continuï amb el seu discurs, potser és un eficaç mitjà perquè aconsegueixi imposar-se políticament en les pròximes eleccions. Em sorprenent que reflexions que vaig escriure en un article el 2013, avui dia continuen sent vigents. El 15% de persones immigrades no han pogut votar per la discriminatòria llei d’estrangeria. És hora de continuar defensant les llibertats individuals i col·lectives, la igualtat de drets i d’oportunitats, la justícia, l’estat de benestar, etcètera …, ideals tan bàsics, que construís la democràcia d’Europa i que va servir d’inspiració a moltes colònies espanyoles, per tal de contenir el discurs de l’odi i d’opressió. La participació massiva, el dret a manifestar-se i a votar és democràcia i permet avançar en termes d’equitat, igualtat, llibertat i fraternitat. Vivim una falta de referents, de valors com el respecte, la solidaritat i el sentit de col·lectivitat. No permetem que el discurs racista i populista que ha situat a una part de la població com l’enemic i culpable de tots els mals, desviï l’atenció de la veritable causa de l’empobriment de les condicions de vida de la població. Hi ha un greu problema i és, la negació dels veritables problemas sociales, polític, culturals i económics existens.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *